Ei, ¿com va la feina?
alguna la van fent bé, d'altres no la fan... què hi farem.
La cosa va de música: ¿què us passa pel cap en veure aquesta imatge? La resposta, en forma de comentari, en unes 10-15 línies.
¿A què espereu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Un dia vaig anar amb els meus a veure un grup tocar. Tocaben cadascun un instrument diferent. Una persona tocaba les castanyoles, una altra tocaba la flauta, i tres noiets tocaben les guitarres precioses. El so d'aquelles estupendes guitarres em va emocionar. Peró una coseta em va cridar l'atenció, va ser que n'hi habia tres clases de guitarres . Una no la habia vist mai en la meva vida,i vaig anar correns al meu pare. Li vaig dir que em compresi una igual; després quan aquell grup va deixar de tocar li vaig dir al noi que si em podia ensenyar. Per sort era mestre de musica i ell em va asistir encantat a les seves classes. Ara tocó la guitarra i altres instruments.
Un matí vaig quedar amb la meva cosina gran Zaira.Totes dues ven anar a un restaurant que es deia "Jordi". Al carrer hi habia un solista que tocaba rock.Vem entrar al restaurant "Jordi"i el solista va entrar al restaurant i va començar a tocar cançons molt boniques. El solista va dir que qui ballara i guanyes el premi li donaria una de les seves guitarres .La Yasmina i la Zaira van sortir a ballar i llavors elles dos van guanyar el premi.Com la Yasmina es molt bona li va regalar una caNço que va fer ella al seu profe JORDI .
Un dia que estava sol i avorrit a casa meva, vaig sortir a comprar i pel camí em van donar cinc entrades per un concert. Tocava un grup al que no coneixia ningú i vaig pensar que seria millor que estar sol a casa. Així que vaig pensar en trocar als meus amics Ricard, Dani B, Gerard i David.
Vem anar tots cinc. A la arribada vam veure que portaven uns instruments molt curiosos: guitarres totalment diferents, castanyoles de diversos tamanys i flautes que no havíem vist mai.
Quan va acabar el concert, estàvem tant emocionats que vem decidir crear un grup igual però espanyol. Anys més tard eram nosaltres els que passejaven aquesta música per Espanya.
Jo un dia que estava sola hem vaig trobar a una amiga,vem sortir a pasejar i vem a començar a escoltar una musica molt dolça, nosaltres vem anar a perseguir aquell só i vem veure que era un grup amb guitarra,castanyoles...
Els vem veure i vem anar en aquell bar on hi tocaven.Aquell grup era famos per la manera de tocar i les seves cançons tant dolçes...Aquell grup es va acomeçar acorre la veu per totes les ciutats pobles...fins que un dia van arribar uns periodistes i en aquell moment es van fer famosos i jo hem vaig quedar sorpresa.Aquell grup que abans era un grup tant pobre en i un obrir i tanca dulls es van fer famosos a tota Espanya.
Un dia anava pel carrer i vaig veure a uns nois que estaben començant a tocar instruments i a cantar perque volien ser com els "Estopa" i la gent comprava les seves maquetas...
Desde aquell dia es va fer famos un noi i ara es diu "xuelot",i toca amb un grup a part la guitarra electrica,la espanyola...
I desde auell dia les meves amigues i jo em fet un grupet i toquem la guitarra,la flauta,el piano...
Ens diem les "superineis".
Publica un comentari a l'entrada